PROGRAMACIÓ 2026-2027

Jesús Soriano desmunta els mites sobre la maçoneria

El segon Debat del 6è Cicle dels Debats del Casino de Granollers va tenir com a protagonista Jesús Soriano, sobirà gran comanador del Suprem Consell del Grau 33 i Últim del Ritu Escocès Antic i Acceptat per Espanya, considerat la màxima autoritat de la maçoneria filosòfica al país. Sota el títol “Maçoneria: mites, secrets i realitat”, Soriano va conversar amb Eva Godàs, directora de SomGranollers, sobre els orígens d’aquesta organització, els seus principis, la seva relació amb la societat i la persecució que va patir durant el franquisme. Al llarg de la trobada, el ponent va voler desmuntar alguns dels tòpics que encara envolten la maçoneria.

«La maçoneria és l’ètica de la democràcia», va afirmar Soriano per sintetitzar els valors que, segons va explicar, orienten aquesta organització. La llibertat de consciència, la igualtat, la fraternitat, la justícia, la tolerància i l’equitat són alguns dels principis que va destacar. L’objectiu, va dir, és contribuir a formar persones amb criteri propi, capaces de reflexionar i de comprometre’s amb la societat.

En aquest sentit, va defensar que la maçoneria no pretén imposar una manera única d’entendre el món, sinó oferir un camí de creixement personal. «La maçoneria és un orde iniciàtica, un camí de perfecció però no és el camí, és un camí», va assenyalar. Una distinció amb què va remarcar que cada persona ha de trobar la seva pròpia via per millorar com a individu i com a ciutadà.

Desmuntar els mites sobre la maçoneria

Una part de la conversa es va centrar en les llegendes i les teories que històricament han envoltat la maçoneria. Soriano va recórrer a l’humor per referir-se a alguns dels tòpics més extravagants que circulen sobre els maçons, com ara la idea que «ens mengem els nens crus».

El ponent també va recordar el paper que va tenir el periodista i escriptor Léo Taxil en la difusió de falsedats sobre aquesta organització. A finals del segle XIX, Taxil va atribuir pràctiques satàniques a la maçoneria, unes acusacions que van obtenir credibilitat en sectors de l’Església catòlica, inclòs el papa Lleó XIII. Posteriorment, el mateix autor va reconèixer públicament que tot havia estat un engany. Tanmateix, segons va explicar Soriano, algunes de les històries que es van inventar aleshores continuen presents en l’imaginari col·lectiu.

El ponent també va qüestionar la idea que la maçoneria sigui una organització secreta. «El major secret és que no hi ha secret, som discrets», va afirmar. Va recordar que les organitzacions maçòniques estan registrades legalment, tenen presència a internet i compleixen les seves obligacions fiscals. Segons les xifres que va exposar, al món hi ha entre vuit i deu milions de maçons.

Per a Soriano, la discreció forma part de la naturalesa de l’organització, però no s’ha de confondre amb l’ocultació. En aquest sentit, va explicar que la maçoneria és una societat iniciàtica que manté cerimònies i rituals propis. «Tenim una sèrie de cerimònies que, en el fons, són psicodrames en què s’ensenya als germans determinats aspectes», va explicar. Unes pràctiques que, segons va assenyalar, formen part del procés d’aprenentatge dels seus membres.

Dels constructors de catedrals a la maçoneria moderna

Durant el debat, Soriano va repassar també els orígens històrics de la maçoneria. El terme prové de maçó, que fa referència als antics constructors, i remet als oficis vinculats a la construcció de catedrals. Aquells treballadors s’organitzaven en lògies, espais de reunió en què compartien normes i coneixements.

A finals del segle XVII, quan aquest model vinculat als constructors va perdre protagonisme, les lògies van començar a incorporar persones d’altres àmbits, com ara científics, militars i homes de lletres. D’aquesta evolució va sorgir la maçoneria simbòlica, centrada en la construcció del que Soriano va anomenar el «propi temple interior». És a dir, el treball personal per esdevenir millors persones i ciutadans i assumir un compromís amb la societat.

En aquest procés històric, el ponent va situar la creació de la Gran Lògia de Londres, el 1717, com una fita en el desenvolupament de la maçoneria moderna. Pel que fa a Catalunya, la Gran Lògia de Catalunya es va crear el 1933.

Soriano va explicar que la seva vinculació amb la maçoneria va començar per la influència d’un professor francès que pertanyia a l’organització. La formació científica de Soriano el va portar a decantar-se per la maçoneria filosòfica, una branca que, segons va exposar, treballa dos grans àmbits: l’espiritualitat i l’humanisme.

Una organització oberta a diferents creences

La relació entre la maçoneria i la religió va ser un altre dels temes abordats durant la conversa. Soriano va sostenir que són àmbits diferents, tot i que comparteixen alguns termes i expressions. Va explicar que en la maçoneria “no es pot parlar de política en sentit partidista ni de religió”. Segons va indicar, a les lògies hi conviuen persones de diferents confessions, com ara catòlics, protestants, musulmans i budistes. En el cas de la maçoneria regular, va precisar, es demana creure en el Gran Arquitecte de l’Univers, una figura que representa el principi creador del món. Aquest requisit es recull en les Constitucions d’Anderson, un dels textos fundacionals de la francmaçoneria moderna, publicat el 1723.

El ponent va distingir entre la maçoneria regular, que segueix els principis d’aquestes constitucions, i altres obediències que no s’hi ajusten. També va explicar que hi ha lògies masculines, femenines i mixtes, de manera que cadascú pot escollir l’àmbit en què vol participar.

Pel que fa als requisits per entrar a la maçoneria, Soriano va assenyalar que cal ser una persona lliure i de bons costums. Va vincular la llibertat a la independència personal i econòmica, i els bons costums al comportament cívic i al respecte pels valors que han de regir la convivència. La tolerància i el respecte pels drets humans són, segons va dir, principis fonamentals.

L’objectiu de la maçoneria, va insistir, és fomentar persones amb capacitat de pensar per si mateixes i amb un compromís ètic amb la societat. Per això, les activitats que organitzen inclouen conferències i espais de debat sobre qüestions filosòfiques. «Crec que gairebé tots els nostres germans el que volen és contribuir a fer una societat millor», va afirmar.

La persecució durant el franquisme

Un dels moments centrals del debat va ser el dedicat a la persecució de la maçoneria durant la dictadura franquista. Soriano va recordar que el règim va promulgar la Llei sobre repressió de la maçoneria i el comunisme, i va crear un tribunal específic per perseguir les persones vinculades a aquestes organitzacions.

«Es van inventar un enemic que tenia la culpa de tot», va resumir el ponent en referència a la construcció d’un relat que assenyalava els maçons i els comunistes com a responsables de nombrosos mals del país.

La repressió va comportar l’obertura de milers d’expedients i l’exili de molts maçons espanyols, entre els quals figures com Antonio Machado. Soriano va explicar que el Suprem Consell del Grau 33 d’Espanya va haver d’operar des de Mèxic per evitar la persecució i les conseqüències de la legislació franquista.

La recuperació de la legalitat, va assenyalar, va arribar tard, després de dècades de prohibició i persecució. En aquest context, va destacar la importància de la Llei de memòria democràtica de 2022, que va permetre declarar nuls els judicis contra els maçons i anul·lar les sentències i resolucions dictades contra ells.

Soriano va situar en prop de 60.000 els expedients relacionats amb la repressió de la maçoneria que es conserven a l’Arxiu General de la Guerra Civil de Salamanca. «S’ha dit una gran mentida sobre nosaltres», va afirmar, en referència a la imatge que s’ha construït històricament de l’organització.

Educació, compromís social i filantropia

La conversa també va abordar el paper que la maçoneria pot tenir en la societat actual. Soriano va expressar la seva preocupació per la manca de coneixements sobre qüestions que considera fonamentals i va reivindicar l’educació com una condició imprescindible per a la llibertat. «L’educació és la clau de la llibertat», va afirmar. I va afegir: «Un poble que no està educat no pot ser lliure».

En la seva intervenció, va relacionar la formació, el pensament crític i la llibertat de consciència amb la capacitat de les persones per participar activament en la vida col·lectiva. Des d’aquesta perspectiva, va defensar que la maçoneria ha de contribuir a desenvolupar virtuts cíviques i a reforçar el compromís amb la comunitat.

La filantropia és una altra de les dimensions que va destacar. Soriano va explicar que les organitzacions maçòniques impulsen iniciatives d’ajuda a les persones, d’acord amb les seves possibilitats econòmiques. Com a exemple, va citar el finançament d’hospitals especialitzats en cremats per a infants als Estats Units. També va assegurar que, en l’àmbit més proper, contribueixen a ajudar persones que ho necessiten, tant si formen part de la maçoneria com si no.

Sobre la incorporació de nous membres, el ponent va puntualitzar que “els maçons no poden fer proselitisme”. Segons les xifres que va compartir, a Espanya hi ha uns 4.000 maçons, aproximadament 3.800 dels quals pertanyen a la maçoneria regular. Pel que fa al Suprem Consell que representa, va explicar que hi ha una presència destacada de membres catalans i madrilenys, juntament amb representants d’altres territoris.

El segon Debat del 6è Cicle dels Debats del Casino de Granollers va permetre, així, acostar al públic una realitat sovint envoltada de tòpics i desconeixement. A través de la història, els principis i l’experiència personal de Jesús Soriano, la trobada va posar el focus en els valors que, segons el ponent, defineixen la maçoneria: el pensament crític, la llibertat de consciència, la tolerància i la voluntat de contribuir a una societat millor.

Premsa:

“Jesús Soriano: ‘L’educació es la clau de la llibertat'” -somGranollers

“La maçoneria sense mites” -El9Nou

“Tots som corresponsables de mantenir les llibertats que tenim” -somGranollers

“Una vida de lluita i compromís” -El9Nou

“Magda Oranich, Òscar Camps, Carla Estivill i els Cumella, als Debats del Casino” -somGranollers

“Converses per saber-ne més” -El9Nou

Televisió:

“El Casino de Granollers obre el Debat sobre els mites de la maçoneria” -VOTV

“L’advocada i política Madga Oranich enceta el 6è Cicle de Debats del Casino” -VOTV

“Presentat el 6è Cicle de Debats del Casino de Granollers” -VOTV

Ràdio:

Programa “La Porxada” -Ràdio Granollers